Hola de nou famílies!
Avui us escrivim un blog més aviat especial. El dia d'avui ha estat diferent, ple de sentiment i de celebració. I quin motiu millor de celebració que els 50 anys de la casa de Bastanist, de casa nostra, de casa que ha estat, és i serà testimoni de tots i cada un dels moments que hem viscut i que resten per viure, de cada despertar dels nens, dels cants, de les gimcanes i focs de camp; de somriures i llàgrimes que quedaran emmarcades en cada un dels seus racons. 50 anys... que ràpid es diu! Estem molt contents i orgullosos de dir que hem tingut l'oportunitat de formar part d'aquesta història, la qual continuarem escrivint amb els anys i les noves generacions que hi vagin passant. Aprofitem, des d'aquí dalt, per a donar les gràcies a totes les persones que han donat forma a dues jornades de colònies cada any, tant d'infants com joves; de forma interna, intendència o cuina. Hem fet, fem i farem un equip genial tots plegats!💚
A banda dels esmentats, hi ha el cap de la família, la peça clau, que any rere any ha vetllat perquè aquests 14 dies als peus del Cadí siguin immillorables, en Mn. Ramon Balagué. Aquest any també compleix 50 anys que està a càrrec de la casa de colònies. Cap de les paraules que et puguem dedicar seran suficients o estaran a l'altura de tot l'esforç que tu empres en nosaltres i en el voltant tan privilegiat com és el de Bastanist. Mai estarem prou agraïts amb tu, Ramon. La teva dedicació i entrega és digna d'admiració i celebració.
És per aquests dos motius que avui hem convidat a les persones que han escrit la història abans nostre, als que els hi hem agafat el relleu amb totes les ganes i il·lusió d'emprendre aquesta aventura del voluntariat. Ens hem reunit tots a la casa que ens uneix en sentiment, per a passar una diada de dedicació a aquest mig segle. Els hem rebut a mig matí i hem assistit a la celebració de l'eucaristia, aquest any, única. Després hem dinat i hem continuat la nostra jornada amb un joc de tarda mític, la fira, en la qual amb els punts obtinguts amb les proves, els hem pogut bescanviar per a un objecte.
Un cop sopats, aquest dia no podia acabar de millor manera que amb un foc de camp de tota la vida, dirigit pel Ramon en el qual hem fet zim-zams i molts jocs! Segur que des de casa ens heu sentit riure! Dit això, ens acomiadem per avui amb una llagrimeta d'emoció i amb més ganes que mai de continuar amb el nostre viatge.
En una setmana ens veiem!👋🏼
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada