Homilia dia de les famílies - 23 Agost 2015
Són moltes les idees que em venen al cap quan he de dir unes paraules en forma d’homilia. L’experiència, la vivència, el treball i el servei que aquests dies s’ha viscut aquí és molt difícil de poder-ho expressar amb paraules. Les vivències profundes es manifesten més amb silenci, gestos i actituds.
Em va quedar gravada l’expressió d’una acampada: “ aquest any he volgut venir per l’ambient que aquí es viu, tot i que no m’agrada caminar” (l’al·ludida que calli). El caminar és una activitat, com ho és fer serveis, muntar un pastís o viure una pregària al vespre. Però el conjunt crea un ambient, un estil i un humus que fa que no sentis la necessitat del que la societat (al poble, a la festa del cap de setmana, al carrer, a la piscina...) t’imposa. Aquí no “s’imposa” res, “s’ofereix”. El qui imposa fa esclaus, el qui ofereix crea persones lliures.
Hem escoltat aquest evangeli del c. 25 de Mateu. És un text que fa referència al “judici final”. Ja sé que per a molts, especialment vosaltres joves, això del “judici final” us importa ben poc. Sou joves i teniu altres objectius que ara us preocupen més. Però és important tenir-ho en compte. La nostra existència no s’esgota en la mort. La fe cristiana ens possibilitat creure en una “vida plena”. Aquesta no s’aconsegueix aquí mai del tot. Aquí en tenim “petits tastets”, com la satisfacció que expressàveu a l’arribar a cal Jan després de la ruta pels “estanys amagats”. Però arriba el dia en que podem gaudir del que aquí ha estat imperfecte i caduc.
Perquè dic això? Sembla que s’escauria més dir-ho en un funeral. Doncs, ho dic ara perquè crec que aquests dies ens han anat preparant per aquest judici de Déu i que ara Ell ens diu: ” veniu,... preneu possessió del Regne perquè tenia fam, set, estava a la presó, anava despullat.... i vau fer obra de misericòrdia amb mi”
Monitores: “Veniu,... preneu possessió...” Heu estat uns referents durant aquest dies d’aquest evangeli. Aquests nois i noies:
- tenen fam i set de valors. Els heu ofert la possibilitat de “treballar en equip, de saber ser justos, de ser companyia i ajut caps als altres, de practicar el respecte, de saber ser tolerants i no condescendents, de gaudir del servei, de viure la pau...” Això sacia, això et fa sentir útil. Això va a Missa, encara que vosaltres no hi aneu massa.
- Aquests nois i noies en la societat que viuen sovint són despullats o tancats a la presó del confort, del plaer i del gust immediat. Despullats d’una fe que no han madurat. Aquí s’ha pogut vestir d’uns nous hàbits que cobreixen unes necessitats que van més enllà del que el cos pot demanar. Aquí han pogut sortir d’una presó que els impedeix viure una vida en una llibertat que els fa sentir útils vers els altres. Mai l’autèntica llibertat és per satisfer-me sinó per ser un mitjà de complement pels altres.
I, us ho asseguro perquè ho he vist i ho he viscut, aquí, durant aquests dies, s’ha viscut aquesta pàgina de l’evangeli. Però ara hi manca la 2ª part.
Pair-ho, com fan els romiants. Heu omplert el “paff”, el “ventre” d’aliments. Ara, en el silenci, en la reflexió, cal “rumiar-ho” i digerir allò que realment val la pena.
Joves, nois i noies, heu fet una experiència, heu viscut quelcom important en la vida. Els pares hi heu invertit uns diners i heu donat confiança. Això també va a Missa. Penseu que és la millor inversió que heu fet aquest estiu.
No puc continuar. M’emocionaria.
Només:
Gràcies monitores, gràcies acampats i acampades, gràcies pares i mares, gràcies Bastanist, gràcies Verge, gràcies bon Déu!, gràcies escolanet.