La BastapèdiA

Hola a tots i a totes!

Ara que les colònies ja s'han acabat, preval el record i les emocions de tots els moments viscuts. Però enguany també ens emportem la BastapèdiA, com bé haureu vist els qui vau venir el diumenge. La BastapèdiA és una pàgina web-mural de Bastanist on cadascú pot enviar-hi els seus missatges per ser llegits i escoltats per tota la colònia a l'hora de la pregària o llegits a qualsevol altre moment del dia.

Cada dia dipositàvem els nostres missatges a la torre de l'ordinador, que els enviava cap a la BastapèdiA.

 Hem volgut afegir-la aquí al blog per apropar-vos-la.

Dimarts 7: Antiga Grècia

•      M’agrada Bastanist: «Bastanist Avui, Bastanist Demà, Bastanist Sempre»

•      Havia perdut la confiança en una persona i una altra m’ha ajudat a tornar-la a guanyar. Gràcies

•      Li vaig dir a una persona si podia rectificar una cosa. Aquesta m’ha fet cas. Gràcies

•      Ho sento molt quan m’enfando amb les amigues que jo estimo.

•      Gràcies per aquests dies de colònies

•      Avui m’han agradat molt les Olimpiades. Han estat fantàstiques, el temps m’ha passat volant.

•      Gràcies per haver pogut entrar a Bastanist.

•      Gràcies per acceptar-me a la colònia- Ja sé que això només ha començat però m’encanta!

•      Gràcies Déu per haver-me donat l’oportunitat d’estar aquí. No ha estat fàcil caminar sense haver-me cansat però estic aquí sana i salva.

•      Tinc un petit «problema» que em prohibeix fer coses però desitjo passar-m’ho molt bé aquest any! Vull donar gràcies a tots els meus amics que mai m’han deixat apartat, que m’han ajudat en tot moment, que mai m’han fet sentir sol perquè qui té un amic, té un tresor. Un amic pot ser el pont de la felicitat. Ara em sento lliure, feliç, intrèpid. És bo saber que tens uns pares però encara més saber que tens un amic. Merci per tot.

•      Gràcies per tot el que ens heu fet a Bastanist i pels nous amics que he fet. Bastanist són les millors colònies! Després de quatre anys passats aquí vull acabar-ho sent gran, és a dir, al 2n any de grans

Dimecres 8: Egipte

•      Avui hem jugat a fet i amagar i m’ho he passat molt bé.

•      Avui ha estat un dia molt divertit i cansat. He jugat a fet i amagar.

•      He fet moltes amigues, tan grans com petites.

•      Avui un amic meu m’ha mullat i jo li he tirat un canti però m’ha perdonat.

•      Bastanist, les millors colònies de Catalunya!

•      Avui una amiga s’ha enfadat amb mi perquè deia que havia fregat la taula i era mentida. Jo m’he intentat disculpar però es fa la sorda. Ja sé que aquesta persona hem reconeixerà i per això li demano per escrit (de nou) perdó. Em perdones? Segurament, em diràs que no però mai em donaré per vençuda perquè t’estimo i vull lluitar per la nostra amistat.

•      Crec que he fet més de 10 amics. Descriuria Bastanist com el lloc de l’amistat. Per una cosa tan petita es pot encomanar i aquelles persones esdevindran amigues, tan grans com petites. Hi ha una nena que em fa passar males passades i em mira amb molt mala cara. Espero que es pugui solucionar.

•      Aquest és l’últim any que puc disfrutar d’aquestes fantàstiques colònies com a acampat, ja que sóc gran de 2n any. Espero i desitjo poder venir dintre d’uns anys per poder gaudir d’elles com a monitor. Bastanist estava, està i estarà per sempre fins del meu cor.

Divendres 10: Azteques, Mayes i Inques

•    Merci per aquelles dues amigues que m’han ajudat en un moment difícil en el qual necessites ajuda, se us agraeix de tot cor!
•    Avui he aconseguit superar els meus reptes pujant el Puigpedrós. Sense el suport de tothom no ho hauria aconseguit. Gràcies
•   Un monitor m’ha fet enfadar molt i jo l’he perdonat. T’estimo
•    Després de molt esforç i cansament, els grans hem arribat al Puigpedrós. Els millors, us estimo
•   L’altre dia entre jo i una nena hi va haver una mena de distància. Jo vaig decidir parlar amb ella per poder-ho arreglar. Vam començar a parlar fins que em vaig ficar a plorar. Al final vam acabar les dos plorant. Vaig passar entre tot un mal dia, però m’alegro d’haver-ho arreglat. T’estimo 
•   Dono gràcies als monitors de grans per haver suportat les nostres queixes durant el camí al Puigpedrós i també per haver-nos ajudat a seguir endavant a pesar del nostre cansament. 
•    Volem agrair l’esforç de tots els monitors però sobretot del Roger per haver-nos ajudat a les tres quan ho necessitàvem. Sempre ens has ajudat a l’excursió. Vamos equipo 
•   Avui els grans hem fet una activitat que consistia en dir el bo que aporta el del seu costat al grup. A tots ens ha sorprès el que ens han dit. Alguns al final no hem pogut aguantar les llàgrimes. Sorprèn com de forts som per fora i com de fràgils som per dins. Grans se us estima!
•    De part dels grans, agraïm als monis per organitzar aquesta excursió, al Muten i a la Bet pels viatges dels menjars i les motxilles grans. I sobretot, us agraïm tot la paciència que heu tingut. Pd: Gran Excursió. Els grans 
•    Dono gràcies al meu cosí i als amics perquè he estat a punt de caure moltes vegades a l’excursió. Gràcies també als monitors que ens han ajudat a pujar la muntanya d’abans del Puigpedrós. Moltes gràcies 
•     Els grans, els millors! 
•   Avui cal felicitar a uns acampats molts especials: sou tots els que heu fet la vostra primera excursió des de Bastanist. Molts de vosaltres al grup de petits heu anat a Estana. Penseu bé en tot allò que heu viscut i après, i no ho oblideu. I no deixeu d’agrair l’esforç que han fet els vostres monitors per a que ho poguéssiu aconseguir. Felicitats a tots els que us heu estrenat i gràcies Sandra, Laura, Judith i Genís pel vostre esforç. 
•    Fem un cim» és una fita molt important, els que heu fet el Puigpedrós heu d’estar molt orgullosos i orgulloses. Assaboriu la satisfacció i valoreu l’ajuda i els ànims dels monitors. No tothom és capaç de pujar un cim i vosaltres ho heu pogut tornar a fer. 
•     Els mitjans ens heu ensenyat que cada dia es pot millorar, fixeu-vos que la tornada d’Alp l’heu fet molt millor que l’anada. Potser les paraules de la nit dels monitors us han ajudat. Que el dolor de peus i cames no faci oblidar que ho heu aconseguit. Sempre és bo escoltar els monitors i monitores.

 

Dissabte 11: Al-àndalus/  Diumenge 12: Polinèsia/ Dilluns 13 : Perses i Espartans

•      Avui ha estat un dia molt divertit, però molt cansat.

•      Avui m’ho he passat molt bé i espero seguir passant-m’ho molt bé els dies tant divertits que hi ha aquí a Bastanist.

•      Avui ha sigut un dia que m’ha passat molt ràpid i m’ho he passat molt bé.

•      Si creiem i confiem en nosaltres mateixos podrem aconseguir tot el que ens proposem. 1x1 truca tu.

•      Donar les gràcies primer a tots els monis que m’han ajudat quan no podia parar de plorar i ho veia tot fosc. Gràcies a tots els acampats que m’han fet passar millor aquests 5 dies. Donar les gràcies a Bastanist per tot el que significa aquesta paraula i per com he crescut aquí. Sou molt grans i us trobaré molt a faltar. Us estimo molt. Los més grans i los més rucs!

•      Avui ha estat un dia molt divertit. Ha sigut el dia que més m’ha agradat.

•      Avui he escrit dos cartes als pares perquè amb una no en tenia prou. A part d’això m’ho he passat molt bé jugant a pedretes, etc.

•      Ahir a la disco un amic meu em va ensenyar a ballar jump style. Bastanist és molt xulo!

Dimarts 14:  Zulú

•      Aquest és el meu primer any i estic al segon any de mitjans, l’any que ve seré gran. Però tinc por de pujar el Cadí ja que m’han dit que és tot pujada. Espero que no sigui amb pedres, jo entrepusso molt a les caminades i no vull caure rodant per baix. Sé que el meu grup em reconeixerà i espero que els monitors de mitjans ho tinguin en compte. Salutacions!

•      Moltes gràcies als que han preparat la gimcana guarra, ha sigut molt divertida!

•      Gràcies als monitors per la gimcana guarra. Gràcies.

•      Dono les gràcies a tots els monitors per tot l’esforç que estan fent aquests últims dies aquí a dalt a la casa de colònies. Mil gràcies per tot i molt més, feu de Bastanist un lloc més especial del que ja és. També vull agrair a tots els meus amics el suport que m’han donat quan més ho he necessitat. Demà pujarem el Cadí i estic una mica preocupada, però m’esforçaré al màxim i sé que podré fer-ho. Merci als monitors també per la gimcana guarra d’avui, m’ho he passat de meravella!

•      Avui un amic meu m’ha ajudat a superar una depressió. Gràcies.

•      Bona nit! Ahir em vaig equivocar, vaig ferir els sentiments d’una persona fent-li una broma pesada i estúpida. Em sento molt malament pel que he fet. Com que ell ens feia bromes jo també n’hi volia fer una com les seves. Però no em vaig adonar que aquesta broma podia arribar a acabar d’aquesta manera. Vull demanar tots els perdons del món. Avui encara, els remordiments i penediments se’m regiren pel cap. Jo sé que hi haurà persones que ja no em tindran tanta confiança, ja siguin monis o acampats, però per això estem no? Per rectificar. Jo no sóc d’aquest estil de persones, els graciosos del grup, tot i això aquest cop em vaig exaltar una mica i vaig fer una cosa impura que mai em pensaria que se m’acudiria plantejar. Però veig que sí. Els errors no t’han de perseguir, t’han d’acompanyar, han de ser la teva alerta. Perdoneu-me tots, ho sento. Si us plau no perdeu la confiança que us havíeu fet amb mi. Perdó. Gràcies.

•      Els mitjans esperem anar més ràpid a l’excursió al Cadí.

•      Avui m’he divertit molt jugant a pedretes amb els meus amics i amigues. Espero que l’excursió al Cadí sigui igual de divertida.

•      Espero tenir la mateixa energia que ara pujant el Cadí!

•      Avui m’ha agradat molt la gimcana guarra i, com que ens han deixat triar els grups, podíem anar tots els del poble junts. Ens ho hem passat pipa, Bastanist per a mi és i serà sempre un lloc molt especial, com una gran família; BASTANIST és de lo millor!

•      Avui a una amiga meva li haig fet una pregunta sense mala intenció, però ella no s’ho ha pres massa bé, ho sento! No volia pas que es molestés amb mi. Perdó!

•      Jo m’ho estic passant molt bé amb les millors colònies del món, Bastanist! Espero passar-m’ho igual de bé pujant el Cadí!

•      Bastanist lo millor. Us estimo grans. Habitació dels grans.

Divendres 17: Imperi Xinés

•      Després de 6 anys com a acampada de Bastanist, avui serà la meva última pregària. Encara no em puc creure que l’any que ve no podré tornar a ser aquí, que no podré tornar a passar un estiu a dins d’aquesta família com tots aquests anys. Durant aquest temps viscut aquí, he anat creixent, fent noves amistats, superant reptes i divertint-me juntament amb tots els acampats. No em vull enrotllar molt, així que gràcies per tot el que heu fet per mi, que per molt temps que passi sense venir a Bastanist, sempre us portaré al cor, perquè això no són unes colònies més, això és part de la meva infància. Bastanist ara i sempre en mi.

•       Encara no ens podem creure que només ens quedin dos dies com a acampats. Ja portem sis anys aquí i només tenim bons records. Bastanist ha format una gran part de la nostra infància, i esperem que continuem aquí més anys. Moltes gràcies, de veritat, per tot el que heu fet per nosaltres. No és un fins mai sinó un fins aviat. Bastanist ara i sempre. 3 dels grans.

•       Aquesta és la última pregària. Després de 5 anys pujant aquí a Bastanist he après que sense valor ni esforç no pots aconseguir grans reptes; cal fer els cims i jo els he superat. Estic molt agraïda als monitors, cuineres, intendents, infermers i sobretot al muten; per ajudar-me sempre que ho he necessitat, sola no hagués pogut. Els meu 5 anys seran inoblidables ja que junts hem format una gran família. Les activitats són molt divertides, les representacions emocionants, el menjar boníssim, els viatges amb la furgo necessaris, les reflexions pensatives, les excursions motivadores i cansades. Gràcies per ser-hi i treure una rialla cada matí al despertar-nos i ajuntar-la amb la il·lusió tot el dia. No és un adéu per sempre, tan sols per un instant. Gràcies. Ho trobaré a faltar.

•       Una etapa de la nostra infància s’està a punt d’acabar. Sé que serà molt dur deixar un tros de mi enrere, però m’enduré tots els bons record, les experiències i les amistats que he anat fent per aquest llarg camí, un camí de sis anys. Bastanist m’ha ajudat a créixer com a persona, valorar les coses que són importants en la vida i a conviure. He après que és bo enyorar els pares, familiars i amics, perquè enyorar és sinònim d’estimar. Junts formem una gran família que dóna vida a Bastanist, i volia donar les gràcies per deixar-m’hi formar part. A més a més, agraeixo a tots els monitors que en tot moment han estat al meu costat, fent de pares quan ho necessitava i traient-me somriures en tot moment. A les infermeres per ajudar-me en els meus pitjors moments. A les cuineres per alçar-se aviat i passar-se hores cuinant per a la colònia. Als intendents per estar en tot moment ajudant-nos. I sobretot al muten per formar un lloc tan especial. Bastanist ara i sempre!!! Los més grans i los més rucs.

•       Arriba la última pregària i us vull donar les gràcies a totes les cuineres per aportar el menjar a les excursions i el dia a dia per a passar-vos tantes hores a la cuina per a donar-nos de menjar durant els 5 anys que he pujat. També als intendents, per a portar-nos i venir-nos a buscar a les excursions quan ja no podíem més. També al Muten per a les pregàries, focs de camp i zim-zams. Sobretot als monitors per a totes les activitats i excursions planejades, per a cuidar-nos i fer-nos de pares aquests 15 dies que estem aquí dalt. Però no em puc oblidar dels acampats, companys i amics per ajudar-me quan més ho he necessitat i per a fer de germans, per valorar-me, entendre’m com a persona i per respectar-me, aquesta i totes les quatre quinzenes que he passat aquí a Bastanist. Bastanist m’ha fet treure les coses apreses i encara que em quedi un any més em vull acomiadar de les persones que l’any que ve no pujaran. Gràcies per tot! Bastanist lo millor!!! Els més grans, els més rucs.

•       Estic molt contenta però a la vegada trista perquè s’han acabat les colònies. Però he fet molts amics i em sap molt de greu deixar-los. Però estic molt contenta perquè els dies a Bastanist m’han passat volant i han estat molt divertit. Estic desitjant que arribi l’any que ve per a tornar a començar!

•       Al començament de les colònies estava molt trista perquè era el meu primer any i enyorava els pares, però poc a poc vaig conèixer nous amics, monitors, cuineres... Ara que les colònies s’estan acabant, m’agradaria quedar-me una setmana més. Són les millors colònies de tot el món!!!

•       Bastanist és súper diver. Els mitjans hem pujat el Cadí, encara que vull demanar perdó a les nenes perquè a la nit vaig anar al lavabo i les vaig despertar. Si em reconeixeu, perdoneu-me. Bastanist són les millors colònies!

•       Aquest és el meu últim any, durant tot aquest temps he après valors, he fet amistats, he rigut... Encara no em crec que aquest sigui el meu últim any, i menys que mai més podré tornar a ser acampada. Trobaré a faltar cada segon que he passat aquí. També tornaré a faltar les bronques dels monitors, els serveis, la gran “música”, sentar-me al terra. He passat 6 anys espectaculars i, tot i que aquest any no volia venir, no me’n penedeixo gens d’haver vingut, ja que no volia malgastar el temps a casa. Heu donat tot el que hagués pogut imaginar. M’heu fet riure i fins i tot plorar. Us estimo molt.

•       Hola, com ja sabeu, avui és l’últim dia de pregària i per això voldria donar les gràcies a tots els acampats per fer possibles que aquestes colònies siguin especials i divertides, Encara no és el meu últim any i per això us vull dir que... Ens veiem l’any que ve!!! Bastanist = lo millor!

•       Aquest és el meu últim any a la colònia com a acampada i per això vull donar gràcies a tots els monitors per ajudar-nos sempre a superar-nos a nosaltres mateixos, a les cuineres per alimentar-nos tant bé i als intendents per ajudar-nos a les excursions. Però sobretot vull donar les gràcies a tots els acampats, sense ells res hagués estat el mateix. La fi de les colònies i això em fa sentir molt trista. Bastanist s’ha convertit en un lloc molt important per mi. Moltes gràcies a tots. Bastanist per sempre al meu cor.

•       M’agrada estar aquí a Bastanist perquè estàs com en una gran família. Sempre estarà al meu cor.

•        Queden només dos dies a la colònia, però tot i que alguna vegada no haguem fet prou cas als monitors, agraïm tot l’esforç que han posat per aguantar-nos. Moltes gràcies per tot!

 

_______________________________________________________________________________

A continuació us deixem també amb l'homilia de mossèn Ramon, que ens va ser llegida l'últim dia i que diu així...

“Ja sé que per alguns aquest és en un moment important dins la Colònia. Ve a ser, aquesta celebració, com el coronament del que han estat aquests dies. Si, és cert. Però és molt difícil i impossible de reflexar en un espai de temps curt i dins l’Eucaristia, el que han estat aquests dies. Només qui ho ha viscut des de dins, ho sap. I, a vegades, al llarg dels dies, del temps i dels anys”.

Mireu, aquí hi som persones que hi portem ja molts anys. Algú, potser massa. Durant més de 40 anys hom acumula vivències, experiència i, sobretot, aquella saviesa que et fa mirar les coses amb perspectiva i, alhora, amb visió de futur. Des d’aquell 1974 fins al 2015 han estat moltes les coses que han canviat. Per aquí hi ha passat milers d’infants, centenars de monitors, cuineres i intendents amb un nombre ben elevat. Tot això ho he vist, ho he viscut i, amb els anys acumulats, hom s’adona que els canvis són necessaris i, a pesar d’ells, tot continua. Sí, tot continua, però de manera diferents. Els temps canvien, les actituds i estils de ser, també. Això fa que els projectes educatius i els projectes d’esplai siguin diferents. I hom s’adona que potser ja no s’adiuen amb l’estil i manera de ser d’un. I quan això succeeix, és important donar pas i fer que altres vagin prenent noves responsabilitats.

D’aquí la importància de que les persones es renovin i altres vagin succeint els qui se’n van. I no només a nivell de monitors que són importants (de Guissona no hi ha hagut relleus perquè els qui es podien comprometre no ho han fet) sinó de cuineres, intendents,...

Quan una activitat és important, i ho demostra la participació dels vostres fills aquí i també avui la vostra presència, cal fer-ne escola. I això avui costa, demana col·laboració. És còmode tenir algú que organitza unes Colònies d’estiu a Bastanist i hi apuntem el fill o la filla i ja restem tranquils. Això no és una guarderia que estem a l’atenció i cura del nen i de la nena; això és un taller de formació humana i cristiana. No venim aquí només per divertir-nos, sinó per a donar-nos. Monitors, intendents i cuineres no som aquí pensant en nosaltres, sinó en els altres. Si algú cregués que ell o ella és primer que l’infant, passarà uns dies esperen que s’acabin i li alabin la feina feta. Si algú creu que pot fer un servei de cara als altres sense tenir domini del seu cos, sense una exigència personal, sense un esforç que et dóna cansament però l’aguantes, sense una autoexigència personal,... aquest o aquesta no ha descobert el sentit del servei gratuït. Les grans personalitats s’han forjat a base d’esforç, domini, servei i control d’un mateix, no amb coto fluix ni amb cedir als gustos i capricis que el cos demana. El cos no se’ns ha donat per donar-li culte, sinó per fer-lo servir en bé dels altres.

Hem escoltat el conte del “pollins i de la burra” i el text actualitzat de l’evangeli sobre la unitat “que tots siguin u”

Equilibrar la unitat en la llibertat ( hi havia el conte de la “burra i els pollins”) només serà possible si els adults, pares, professors, capellans, monjos, frares, mestres i polítics, som referents. Es a dir si ens mantenim fidels a uns principis i valors, que no vol dir sentir-nos lligats. Som el que hem de ser tot i veient que fills, alumnes i ciutadans van fent ronda, com els pollins al voltant de la burra, però saben on tenen la mare dels ous, el referent, amb qui saben que poden comptar.

Jo faig, des d’aquest lloc, una crida a ser persones adultes.. Persones amb criteri i principis, persones que sabem ser critiques, que expressem desacords però no ens carreguem a ningun; no combregarem amb estils i maneres de ser, però serem respectuoses amb tota persona.

   

MOLT BON ESTIU A TOTS!!!!